ÚLTIMA REFLEXIÓ

Estem arribant a final de curs i toca fer una mica de balanç. Si mirem enrere i analitzem tot el que s'ha fet durant el curs, crec que el resultat és més que positiu. Hem tingut la gran sort de participat activament en el desenvolupament de l'assignatura i això ens ha permès intercanviar experiències, opinions i reflexions de manera crítica sobre temes relacionats amb l'educació. D'altra banda, hem pogut conèixer una mica més a fons tot el que engloba el concepte d'avaluació i de la importància que té dins el món educatiu. Pel que fa a l'elaboració d'aquest blog, crec que ha sigut una de les millors experiències d'aquest màster i serà una eina que utilitzaré d'ara endavant, i em permetrà seguir compartint i reflexionant sobre tot el que vagi vivint al llarg de la meva etapa com a futur docent. Per últim m'agradaria fer un agraïment especial, a tu Pilar, per tot el suport i per la il·lusió que ens has intentat transmetre durant cadascuna de les classes d'avaluació. Personalment no m'ha sigut una feina gens fàcil poder assimilar el volum d'activitats que s'han anat acumulant al llarg del curs, però junts ho hem patit i ho hem tirat endavant i sempre amb una actitud positiva. Crec que en un món educatiu tan canviant com el nostre, fa falta més gent com tu, amb les idees clares i sabent escoltar les necessitats de cadascun dels seus alumnes. Personalment crec que encara no som prou conscients de tot el que hem après i que tot això, espero que només sigui l'inici d'una etapa que de ben segur canviarà les nostres vides.

BILBIOGRAFIA ACTIVITATS AVALUACIÓ

FAMÍLIA I ESCOLA: UN BINOMI IMPRESCINDIBLE

La família i l’escola formen un binomi difícil de separar. Cada individu i juga un paper fonamental, els pares han de tenir com a repte l'educació dels seus fills i l'escola ha de ser la transmissora d'informació i de coneixements als seus alumnes. Aquest treball conjunt entre família i escola ha de respectar les singularitats de cada entorn educatiu, els seus rols i tenir les mateixes responsabilitats. En aquesta col·laboració és imprescindible la confiança dels pares en la tasca i professionalitat dels docents, i els docents per la seva part han de reconèixer la família com a primera i principal entitat educadora. L'escola ha d'acceptar la crítica generalment constructiva que de les famílies, i fer-la partícip de les feines escolars dels seus fills. D'altra banda els pares han d'acceptar sense recel les orientacions del professorat o del centre valorant positivament la tasca que duen a terme a les escoles. Per acabar m'agradaria ressaltar que el tipus de relació entre la família i l'escola constitueix el pilar sobre el qual es fonamentarà l'èxit o el fracàs de l'educació integral dels nostres fills.

ACTIVITAT 9: ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L'ESO I BATXILLERAT

L’escola actual s’ha tornat complexa, entre altres raons, per l’extensió de l’obligatorietat i de la comprensivitat durant l’ensenyament secundari, al mateix temps que s’introdueix la cultura de la diversitat, i a la integració d’alumnat amb necessitats educatives especials. Si existeix una etapa complexa en el nou sistema educatiu espanyol establert per la LOMCE, aquesta és sense dubte l’Educació Secundària Obligatòria, on comprensivitat i l’atenció a la diversitat necessiten un punt de trobada, que permeti el seu equilibri. És una etapa que ha descol·locat en moltes ocasions al professorat que la imparteix, que ha vist canviat el seu ritme, que ha viscut una nova forma d’alteració de la convivència a l’aula i que ha comprovat el fracàs d’antigues estratègies didàctiques. Inevitablement, la pedagogia actual ha de ser equilibrada, que combat-hi les diferències que impliquen les desigualtats socials i, a la vegada, reconegui les desigualtats d’intel·ligències, d’aptituds, d’opcions i de creences. 

L’avaluació que realitza el professorat s’ha d’ajustar a les necessitats de cada alumne. No obstant això, l’avaluació té unes característiques pròpies, i adopta diferents formes segons sigui la informació que se’n vulgui obtenir de cada alumne i del seu context educatiu. L’avaluació ha de ser un procés d’anàlisis d’informació rellevant, sobre els diferents elements que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Serveix per a identificar les necessitats educatives de determinats alumnes o alumnes, que presenten dificultats en el seu desenvolupament personal o desajustos respecte al currículum escolar per diferents causes, així com el tipus d’ajudes que precisen per a progressar en el desenrotllament de les seves capacitats. 

En definitiva si es pretén avançar cap a una escola inclusiva, els centres han d’avaluar prenent com a referent cadascuna de les capacitats de manera individual, és imprescindible atendre totes les necessitats, i tenir present que les capacitats s’assoleixen amb diferents graus, difícilment mesurables de forma objectiva.

http://www.mecd.gob.es/dms/mecd/educacion-mecd/mc/lomce/lomce/paso-a-paso/LOMCEd_pasoapaso_secundariaybac_diversidad_V51/LOMCEd_pasoapaso_secundariaybac_diversidad_V51.pdf

ENTREVISTA A NEUS SANMARTÍ

“Sabiendo que el alumno aprende, la nota es lo de menos”

http://eldiariodelaeducacion.com/blog/2017/01/12/sabiendo-que-el-alumno-aprende-la-nota-es-lo-de-menos/

Avaluar és molt més que posar una nota a final de trimestre. Seguint amb la línia i el rigor que caracteritza l'entrevistada, en aquest cas ens parla que a l'hora d'avaluar als alumnes, s'haurien de tenir en compte altres circumstàncies i factors com; els diferents problemes que pugui tenir l'alumne, entendre'ls i ajudar-lo a millorar-los, i que si ens hi fixem, cap d'aquests tres elements està inclòs dintre de les notes de cap alumnes. Aquesta opinió segons l'entrevistada és una opinió compartida per molts docents, però pocs ho han defensat amb la seva perseverança, ja que durant anys ha fet recerca i divulgació per promoure un model d'avaluació a les escoles i instituts que serveixi per detectar, entendre i ajudar a solucionar les dificultats d'aprenentatge dels alumnes.

Un altre aspecte rellevant i que he trobat força interessant, és quan diu que, dir si un alumne és competent amb un 3,8 o un 5,6 no té cap coherència, però amb quatre nivells d'assoliment, que a més es corresponen amb els nivells de la rúbrica, doncs potser en té més.
Un cop llegida tota l'entrevista, crec que com sempre no ens deixa gens indiferents. 

L'AUTOESTIMA

Crec que aquest vídeo és un clar reflex que sovint el nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos, fins a tal punt que distorsionem la nostra realitat i som incapaços de veure realment com som, no trobant-nos més que defectes. Al final el com determina també el com ens veuen els altres i el com els veiem a ells. L'autoestima consisteix en les actituds que tenim cap a nosaltres mateixos, és un judici que creem a partir de les nostres pròpies capacitats. D'altra banda aquesta autoestima també la construïm a base de vivències, pensaments, experiències i sentiments que anem recollint al llarg de les nostres vides. En gran mesura la nostra autoestima definirà la qualitat de les nostres relacions personals i amb el nostre entorn. Si la volem desenvolupar d'una manera positiva, hem de començar per coneixe-ns millor a nosaltres mateixos i hem de tenir una actitud empàtica i flexible cap al nostre entorn. Ser oberts, honests, valorar als altres i acceptar-los com són, ser capaços d'expressar els nostres sentiments i comunicar-nos d'una forma sana. 

En definitiva, es tracta que el mirall del món ens retorni la imatge que volem i, per a això, el camí comença en nosaltres mateixos!

ACTIVITAT 8: PREGUNTES AVALUACIÓ

10 IDEES CLAU PER AVALUAR DE NEUS SANMARTÍ

Avui a classe hem parlat sobre avaluació, en primer lloc hem fet una primera definició individual i després l'hem posat en comú amb la meva companya de taula i n'hem extret una definició en conjunt.

Crec que al final ens ha sortit una definició prou encertada, ja que aquesta definició no s'allunya de les definicions de la resta de companys.

També la professora ens ha proposat una sèrie de preguntes que guarden relació amb algunes de les 10 idees de la Neus Sanmartí.

Per últim comentar que la meva definició d'avaluació ha canviat considerablement de la que vaig fer a principi de curs, ja que durant el màster hem pogut copsar la realitat d'aquest concepte i la importància dintre el sistema educatiu.

10 ideas clave evaluar para aprender from Virginia Vaquero

EL RISC A L'ADOLESCÈNCIA

L'adolescència és una etapa meravellosa, de canvis, que sovint i per desgràcia en alguns casos es pot convertir en una etapa traumàtica per a l'adolescent. Com bé he dit és una etapa de canvis, on les emocions estan a flor de pell i on les males influències i les relacions amb determinades persones i entorns sovint juguen una mala passada i fa que es prenguin decisions inapropiades. Alguns comportaments o conductes com poden ser, la conducció perillosa, les relacions sexuals sense utilitzar mètodes anticonceptius, l'experimentació amb drogues o certes activitats delictives, etc. s'inicien amb especial freqüència en l'adolescència, tot i les campanyes informatives per eradicar-les.  Per tant, encara que moltes vegades, l'adolescent conegui el perill i sàpiga de quina manera pot evitar-lo, per alguna raó desconeguda, no és capaç de reflexionar sobre el possible impacte que aquell comportament tindrà sobre ell o en el d'altres persones, i malgrat tot, s'implica en aquest tipus de comportaments.

Crec que com a pare no em serà una tasca gens fàcil, però crec que el camí que ha de fer l'adolescent l'hem de fer plegats i tinc l'obligació moral d'advertir-lo, aconsellar-lo i acompanyar-lo durant aquest procés, ja que és a l'adolescència on es determinarà el tipus de persona que serà en un futur.

ACTIVITAT 7: JORNADES SOBRE PERSONALITZACIÓ DE L'APRENENTATGE

Seguint amb la línia del que s'ha comentat fins ara, crec que la personalització de l'aprenentatge és necessari per a la millora d'un sistema educatiu cada cop més caduc.

Són moltes les veus que es posicionen en un costat o en l'altre, però sigui quin sigui aquest posicionament crec del cert que hi queda molt camí per fer. L'alumne, com bé diuen les meves companyes, ha de ser el centre d'aquest aprenentatge, però cada alumne té unes capacitats, unes expectatives i unes necessitats diferents que s'han d'intentar atendre totes per igual, i crec que tot això només és possible en un context escolar assenyat i ferm, amb unes idees clares i sobretot que tothom remi cap a una mateixa direcció. Un altre aspecte a tenir en compte en aquest procés d'aprenentatge, és la motivació per part de l'alumne. Un dels principals problemes és que molts alumnes veuen l'ensenyament actual com una obligació que no els permet fer el que ells volen. Els exàmens, les avaluacions, tot és una pressió afegida per cadascun d'ells i tot això juga en contra de la seva motivació cap al seu propi aprenentatge. Per tant, la feina nostra com a futurs docents ha de ser la d'eliminar aquesta desmotivació. Un currículum o un treball avorrit i poc exigent pot provocar que els alumnes desconnectin i es desinteressin per allò que se'ls ensenya. Probablement els alumnes necessitin ser més crítics, saber reflexionar i saber pensar de manera raonada. Necessiten confiar en la seva capacitat per manegar les diferents situacions què es trobin. Està demostrat que els alumnes aprenen millor quan es troben en un context que els ofereix un desafiament moderat. 

Crec que entre els coneixements que hem adquirit amb el màster i amb una miqueta de voluntat entre tots, podrem posar un granet d'arena cap aquest canvi tant necessari en el sistema educatiu actual.

ELS DEURES

Aprofitant el treball que estic duent a terme juntament amb alguns dels meus companys del màster sobre els avantatges i inconvenients de posar deures a les escoles, he trobat aquest vídeo que he trobat força interessant. El vídeo tracte sobre un experiment que es va fer amb diverses persones desconegudes sobre els horaris laborals, i on al final s'enduen una gran sorpresa. Independentment del posicionament que pugui tenir cadascun de nosaltres sobre aquesta problemàtica, crec que aquest vídeo ens pot servir si més no, per reflexionar sobre el tema. Espero que us agradi.

ESPECIALITATS DOCENTS

Aprofito per penjar una presentació que vaig fer l'altre dia d'una assignatura del màster, en concret complement de l'especialitat, on havien de fer un petit treball de recerca i intentar relacionar la nostra formació acadèmica envers les possibilitats i especialitats docents que ens dóna l'actual sistema educatiu. Un cop finalitzat aquest treball he de dir que vaig quedar gratament sorprès de la gran quantitat d'oportunitats que em brinda la meva carrera un cop dintre un centre educatiu i entrant a través d'una especialitat o altra.

METODOLOGIES ACTIVES PER AL SEGLE XXI

M'encanta aquesta fotografia que he trobat sobre les diferents metodologies actives que es poden incorporar a l'aula. 

D.E.P COHEN

Aquest 2016 ens ha deixat un dels millors artistes dels últims anys. Aquesta cançó no és de les més conegudes, però per a mi té un significat especial, ja que és una de les primeres cançons que vaig descobrir gràcies a la meva mare, gran seguidora d'aquest artista canadenc, espero que us agradi.

ELS EXCESSOS DE L'EDUCACIÓ MODERNA

Aquest article ens parla dels excessos en l'educació dels nens d'avui dia. Si comparéssim la majoria de nens de l'actualitat, envers els nens de fa 50 anys semblaria que vivim en segles totalment diferents, i així és. Els nens d'avui dia estan sobreprotegits i sobrecarregats d'informació, no ta sols pel simple fet de tenir una impunitat inusual en les seves conductes, sinó pel fet que a cap edat ja estan carregats d'informació i activitats que fan que no siguin capaços ni de processar-la. Quan aquests nens tenen a les seves mans tantes coses no tenen temps ni per poder explorar, ni reflexionar, ni per poder viure experiències pròpies de la seva edat. A més a més, gairebé tots no tenen temps ni d'avorrir-se, ja que tenen les habitacions plenes de joguines, llibres i aparells electrònics d'última generació, i això provoca que no siguin capaços d'entrenar habilitats tan bàsiques i necessàries per al seu futur com adult com poden ser, la creativitat i l'aprenentatge. En definitiva crec cegament que els nens se'ls ha de deixar ser el que bàsicament són, nens.

http://www.rinconpsicologia.com/2016/03/educacion-moderna-trastornos-infantiles.html?m=1

OBSERVACIÓ PRIMER PERíODE DE PRÀCTIQUES

Activitat 6. Comentari Article d'Opinió

Article proposat per la Maria José:

http://blog.smconectados.com/2012/11/14/el-papel-de-la-familia-y-la-escuela-en-la-educacion-actual/

Comentari:

Molt interessant aquesta reflexió de la Maria José.

Seguint una mica amb la línia del que ella comenta i de l'article en qüestió, crec que en les societats conegudes com a desenvolupades, l'educació dels fills i filles és una de les funcions bàsiques que han de desenvolupar les famílies. Són molts els aspectes i situacions que influeixen en l'educació dels fills, però sens dubte, el mecanisme més poderós i eficaç per a afavorir el desenvolupament equilibrat de la personalitat de l'infant així com la seva integració social i escolar, és tenir una bona convivència familiar.

Precisament ara que vivim en un debat permanent sobre metodologies i processos educatius que es volen i s'estan posant en pràctica en moltes escoles d'aquest país i on s'insisteix en les elevades taxes de fracàs escolar, és on les famílies també i juguen un paper fonamental, ja que són una part molt important d'aquest procés en l'educació dels seus fills. La manera d'educar dels pares i la relació amb els germans, l'autonomia de l'infant, la motivació i les costums socials, són alguns dels aspectes que influeixen directament en el rendiment acadèmic de l'infant. 

D'altra banda cal tenir en compte que cada família és un món i que cadascuna d'elles pot fer grans aportacions a l'escola, ja que cada família és el resultat d'una suma de vivències i aquest capital humà pot enriquir molt la tasca que fan entre els professors i els alumnes. 

Per últim crec que és necessari un canvi radical en la conciliació de la vida laboral-familiar, Això vol dir que en una societat on es prioritza el creixement sa i feliç dels infants, ha de fer tot el possible per poder facilitar 

Activitat 5. La meva etapa de secundària