divendres, 30 de desembre del 2016

Activitat 4. Comentari Sobre L'article; La Paciència Del Pacte Educatiu



L'article és una prova més del que fa anys que és un clam contra unes mesures i polítiques precàries en el sistema educatiu del nostre país. No cal ser gaire espavilat per percebre l'estat en el qual es troba l'actual sistema educatiu espanyol. La gran majoria de respostes que rebríem si demanéssim als estudiants i professors sobre el sistema educatiu espanyol anirien encaminades cap a la mateixa direcció. Les respostes serien; "Tenim un dels pitjors sistemes d'Europa, hauríem d'agafar exemple d'altres països, estem al cul d'Europa, etc.". 

No sé si caldria ser tan catastròfics, però el que sí que és cert és que quan obrim la tele, llegim el diari o escoltem la ràdio, gairebé sempre Espanya ocupa una de les posicions més baixes del rànquing de països europeus pel que fa a l'educació. És una obvietat que L'estat de l'educació dels països és un indicador del nivell cultural i de les possibilitats de desenvolupament que tenen les societats, per això, és de gran importància que els joves d'avui dia, estiguin ben preparats, ja que amb aquestes eines han de ser capaços de gestionar-la de la millor forma possible. Per aquest motiu, l'educació ha de ser una de les principals preocupacions i objectius que ha de tenir tot govern dins les seves polítiques d'Estat.
Davant aquests resultats tan alarmants ens hem de preguntar, perquè passa això? Crec que el fet que un sistema educatiu com el nostre hagi patit set grans reformes des dels anys setanta fins ara és un indicador que alguna cosa no funciona en aquest país. Que els que han de promoure un canvi no són els que estan temporalment en un govern de torn, sinó els que viuen dia a dia en els centres, que coneixen les aules i coneixen les necessitats dels alumnes i professors.
Per acabar crec que és feina de tots creure en un canvi, creure en una educació de progrés, de reflexió, en una educació on els alumnes siguin capaços de ser crítics sobre allò que se'ls ensenya.

Activitat 3. Casos Pràctics

dimecres, 28 de desembre del 2016

"Una escola funciona quan el mestre entén que ho és de tot el centre, no de la seva classe"

Aquest matí he llegit una entrevista que han fet a un mestre (Joan Domènech), de l'escola Fructuós Gelabert de Barcelona. L'he trobada força interessant, principalment perquè aborden temes que estem tractant al màster i que d'altra banda són d'actualitat, com són; les metodologies, els deures, el paper que juguen els alumnes i els canvis que han patit les escoles i instituts els últims anys, etc.

A veure que us sembla.

dimarts, 27 de desembre del 2016

La veu dels alumnes: Aprenentatge i Avaluació 

Ahir navegant per internet vaig descobrir un vídeo que si no recordo malament la professora ens va posar a classe, on uns alumnes de primària i secundària parlen d'aprenentatge i d'avaluació. Es força interessant escoltar les opinions d'aquests alumnes, ja que a vegades no se'ls té suficientment en compte i no hauria de ser així, ja que ells són els protagonistes de tot aquest procés.

diumenge, 25 de desembre del 2016

Bones Festes de Nadal a Tothom


A TOTHOM

L’esperança. Un món nou és possible.

Esperança

La meva petita esperança
és aquella que es lleva cada matí.

La meva petita esperança
és aquella que diu bon dia al pobre i a l'orfe.

La meva petita esperança
és aquella que s'acotxa cada vespre
i es lleva cada matí
i passa, en veritat, molt bones nits.

La meva petita esperança
és aquella que s'adorm cada vespre
al seu llit d'infant
després d'haver ben fet la seva pregària,
i cada matí es desperta i es lleva
i fa la seva pregària amb un esguard nou.

La meva petita esperança
no és sinó aquesta petita promesa de borró
que s'anuncia al bell començ d'abril.

Doncs, bé, jo us dic, diu Déu,
sense aquesta brotada
de bell començ d'abril,
sense aquesta única petita brotada de l'esperança,
que evidentment tothom pot trencar,
sense aquest tendre borró cotonós,
que el primer que ve
pot fer saltar amb l'ungla,
tota la meva creació
no seria sinó fusta morta.


Charles Péguy