ÚLTIMA REFLEXIÓ

Estem arribant a final de curs i toca fer una mica de balanç. Si mirem enrere i analitzem tot el que s'ha fet durant el curs, crec que el resultat és més que positiu. Hem tingut la gran sort de participat activament en el desenvolupament de l'assignatura i això ens ha permès intercanviar experiències, opinions i reflexions de manera crítica sobre temes relacionats amb l'educació. D'altra banda, hem pogut conèixer una mica més a fons tot el que engloba el concepte d'avaluació i de la importància que té dins el món educatiu. Pel que fa a l'elaboració d'aquest blog, crec que ha sigut una de les millors experiències d'aquest màster i serà una eina que utilitzaré d'ara endavant, i em permetrà seguir compartint i reflexionant sobre tot el que vagi vivint al llarg de la meva etapa com a futur docent. Per últim m'agradaria fer un agraïment especial, a tu Pilar, per tot el suport i per la il·lusió que ens has intentat transmetre durant cadascuna de les classes d'avaluació. Personalment no m'ha sigut una feina gens fàcil poder assimilar el volum d'activitats que s'han anat acumulant al llarg del curs, però junts ho hem patit i ho hem tirat endavant i sempre amb una actitud positiva. Crec que en un món educatiu tan canviant com el nostre, fa falta més gent com tu, amb les idees clares i sabent escoltar les necessitats de cadascun dels seus alumnes. Personalment crec que encara no som prou conscients de tot el que hem après i que tot això, espero que només sigui l'inici d'una etapa que de ben segur canviarà les nostres vides.

BILBIOGRAFIA ACTIVITATS AVALUACIÓ

FAMÍLIA I ESCOLA: UN BINOMI IMPRESCINDIBLE

La família i l’escola formen un binomi difícil de separar. Cada individu i juga un paper fonamental, els pares han de tenir com a repte l'educació dels seus fills i l'escola ha de ser la transmissora d'informació i de coneixements als seus alumnes. Aquest treball conjunt entre família i escola ha de respectar les singularitats de cada entorn educatiu, els seus rols i tenir les mateixes responsabilitats. En aquesta col·laboració és imprescindible la confiança dels pares en la tasca i professionalitat dels docents, i els docents per la seva part han de reconèixer la família com a primera i principal entitat educadora. L'escola ha d'acceptar la crítica generalment constructiva que de les famílies, i fer-la partícip de les feines escolars dels seus fills. D'altra banda els pares han d'acceptar sense recel les orientacions del professorat o del centre valorant positivament la tasca que duen a terme a les escoles. Per acabar m'agradaria ressaltar que el tipus de relació entre la família i l'escola constitueix el pilar sobre el qual es fonamentarà l'èxit o el fracàs de l'educació integral dels nostres fills.

ACTIVITAT 9: ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L'ESO I BATXILLERAT

L’escola actual s’ha tornat complexa, entre altres raons, per l’extensió de l’obligatorietat i de la comprensivitat durant l’ensenyament secundari, al mateix temps que s’introdueix la cultura de la diversitat, i a la integració d’alumnat amb necessitats educatives especials. Si existeix una etapa complexa en el nou sistema educatiu espanyol establert per la LOMCE, aquesta és sense dubte l’Educació Secundària Obligatòria, on comprensivitat i l’atenció a la diversitat necessiten un punt de trobada, que permeti el seu equilibri. És una etapa que ha descol·locat en moltes ocasions al professorat que la imparteix, que ha vist canviat el seu ritme, que ha viscut una nova forma d’alteració de la convivència a l’aula i que ha comprovat el fracàs d’antigues estratègies didàctiques. Inevitablement, la pedagogia actual ha de ser equilibrada, que combat-hi les diferències que impliquen les desigualtats socials i, a la vegada, reconegui les desigualtats d’intel·ligències, d’aptituds, d’opcions i de creences. 

L’avaluació que realitza el professorat s’ha d’ajustar a les necessitats de cada alumne. No obstant això, l’avaluació té unes característiques pròpies, i adopta diferents formes segons sigui la informació que se’n vulgui obtenir de cada alumne i del seu context educatiu. L’avaluació ha de ser un procés d’anàlisis d’informació rellevant, sobre els diferents elements que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Serveix per a identificar les necessitats educatives de determinats alumnes o alumnes, que presenten dificultats en el seu desenvolupament personal o desajustos respecte al currículum escolar per diferents causes, així com el tipus d’ajudes que precisen per a progressar en el desenrotllament de les seves capacitats. 

En definitiva si es pretén avançar cap a una escola inclusiva, els centres han d’avaluar prenent com a referent cadascuna de les capacitats de manera individual, és imprescindible atendre totes les necessitats, i tenir present que les capacitats s’assoleixen amb diferents graus, difícilment mesurables de forma objectiva.

http://www.mecd.gob.es/dms/mecd/educacion-mecd/mc/lomce/lomce/paso-a-paso/LOMCEd_pasoapaso_secundariaybac_diversidad_V51/LOMCEd_pasoapaso_secundariaybac_diversidad_V51.pdf

ENTREVISTA A NEUS SANMARTÍ

“Sabiendo que el alumno aprende, la nota es lo de menos”

http://eldiariodelaeducacion.com/blog/2017/01/12/sabiendo-que-el-alumno-aprende-la-nota-es-lo-de-menos/

Avaluar és molt més que posar una nota a final de trimestre. Seguint amb la línia i el rigor que caracteritza l'entrevistada, en aquest cas ens parla que a l'hora d'avaluar als alumnes, s'haurien de tenir en compte altres circumstàncies i factors com; els diferents problemes que pugui tenir l'alumne, entendre'ls i ajudar-lo a millorar-los, i que si ens hi fixem, cap d'aquests tres elements està inclòs dintre de les notes de cap alumnes. Aquesta opinió segons l'entrevistada és una opinió compartida per molts docents, però pocs ho han defensat amb la seva perseverança, ja que durant anys ha fet recerca i divulgació per promoure un model d'avaluació a les escoles i instituts que serveixi per detectar, entendre i ajudar a solucionar les dificultats d'aprenentatge dels alumnes.

Un altre aspecte rellevant i que he trobat força interessant, és quan diu que, dir si un alumne és competent amb un 3,8 o un 5,6 no té cap coherència, però amb quatre nivells d'assoliment, que a més es corresponen amb els nivells de la rúbrica, doncs potser en té més.
Un cop llegida tota l'entrevista, crec que com sempre no ens deixa gens indiferents. 

L'AUTOESTIMA

Crec que aquest vídeo és un clar reflex que sovint el nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos, fins a tal punt que distorsionem la nostra realitat i som incapaços de veure realment com som, no trobant-nos més que defectes. Al final el com determina també el com ens veuen els altres i el com els veiem a ells. L'autoestima consisteix en les actituds que tenim cap a nosaltres mateixos, és un judici que creem a partir de les nostres pròpies capacitats. D'altra banda aquesta autoestima també la construïm a base de vivències, pensaments, experiències i sentiments que anem recollint al llarg de les nostres vides. En gran mesura la nostra autoestima definirà la qualitat de les nostres relacions personals i amb el nostre entorn. Si la volem desenvolupar d'una manera positiva, hem de començar per coneixe-ns millor a nosaltres mateixos i hem de tenir una actitud empàtica i flexible cap al nostre entorn. Ser oberts, honests, valorar als altres i acceptar-los com són, ser capaços d'expressar els nostres sentiments i comunicar-nos d'una forma sana. 

En definitiva, es tracta que el mirall del món ens retorni la imatge que volem i, per a això, el camí comença en nosaltres mateixos!

ACTIVITAT 8: PREGUNTES AVALUACIÓ