L'article és una prova més del que fa anys que és un clam contra unes mesures i polítiques precàries en el sistema educatiu del nostre país. No cal ser gaire espavilat per percebre l'estat en el qual es troba l'actual sistema educatiu espanyol. La gran majoria de respostes que rebríem si demanéssim als estudiants i professors sobre el sistema educatiu espanyol anirien encaminades cap a la mateixa direcció. Les respostes serien; "Tenim un dels pitjors sistemes d'Europa, hauríem d'agafar exemple d'altres països, estem al cul d'Europa, etc.".
No sé si caldria ser tan catastròfics, però el que sí que és cert és que quan obrim la tele, llegim el diari o escoltem la ràdio, gairebé sempre Espanya ocupa una de les posicions més baixes del rànquing de països europeus pel que fa a l'educació. És una obvietat que L'estat de l'educació dels països és un indicador del nivell cultural i de les possibilitats de desenvolupament que tenen les societats, per això, és de gran importància que els joves d'avui dia, estiguin ben preparats, ja que amb aquestes eines han de ser capaços de gestionar-la de la millor forma possible. Per aquest motiu, l'educació ha de ser una de les principals preocupacions i objectius que ha de tenir tot govern dins les seves polítiques d'Estat.
Davant aquests resultats tan alarmants ens hem de preguntar, perquè passa això? Crec que el fet que un sistema educatiu com el nostre hagi patit set grans reformes des dels anys setanta fins ara és un indicador que alguna cosa no funciona en aquest país. Que els que han de promoure un canvi no són els que estan temporalment en un govern de torn, sinó els que viuen dia a dia en els centres, que coneixen les aules i coneixen les necessitats dels alumnes i professors.
Per acabar crec que és feina de tots creure en un canvi, creure en una educació de progrés, de reflexió, en una educació on els alumnes siguin capaços de ser crítics sobre allò que se'ls ensenya.
