Són moltes les veus que es posicionen en un costat o en l'altre, però sigui quin sigui aquest posicionament crec del cert que hi queda molt camí per fer. L'alumne, com bé diuen les meves companyes, ha de ser el centre d'aquest aprenentatge, però cada alumne té unes capacitats, unes expectatives i unes necessitats diferents que s'han d'intentar atendre totes per igual, i crec que tot això només és possible en un context escolar assenyat i ferm, amb unes idees clares i sobretot que tothom remi cap a una mateixa direcció. Un altre aspecte a tenir en compte en aquest procés d'aprenentatge, és la motivació per part de l'alumne. Un dels principals problemes és que molts alumnes veuen l'ensenyament actual com una obligació que no els permet fer el que ells volen. Els exàmens, les avaluacions, tot és una pressió afegida per cadascun d'ells i tot això juga en contra de la seva motivació cap al seu propi aprenentatge. Per tant, la feina nostra com a futurs docents ha de ser la d'eliminar aquesta desmotivació. Un currículum o un treball avorrit i poc exigent pot provocar que els alumnes desconnectin i es desinteressin per allò que se'ls ensenya. Probablement els alumnes necessitin ser més crítics, saber reflexionar i saber pensar de manera raonada. Necessiten confiar en la seva capacitat per manegar les diferents situacions què es trobin. Està demostrat que els alumnes aprenen millor quan es troben en un context que els ofereix un desafiament moderat.
Crec que entre els coneixements que hem adquirit amb el màster i amb una miqueta de voluntat entre tots, podrem posar un granet d'arena cap aquest canvi tant necessari en el sistema educatiu actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada